TREC: Què és i en què es base aquesta teràpia?

Aquesta teràpia va ser creada per Albert Ellis i ha sigut tremendament influent en la psicologia clínica.

Una de les intervencions psicològiques cognitives conductuals actuals que més eficàcia han demostrat en l'anàlisi, la gestió i la reformulació de creences disfuncionals és la Teràpia Racional Emotiva Conductual (TREC), proposada a mitjans del segle passat per Albert Ellis.

La seva hipòtesi teòrica central defensa que, són principalment les interpretacions cognitives de les situacions que una persona experimenta les que provoquen un estat emocional determinat.

D'aquesta manera, detectant l'existència de distorsions a l'hora d'extreure'n una conclusió o idea davant d'un esdeveniment determinat i substituint aquests pensaments per altres de més realistes, la conseqüència emocional pot tenir una naturalesa més racional i equilibrada.

Els postulats de la TREC actualment

En les darreres dues dècades la TREC ha anat evolucionant i modificant-se de manera significativa. En contrast amb la nomenclatura inicial (TRE), actualment aquest tipus d'intervenció emfatitza molt més la relació existent entre els constructes cognició, emoció i conducta.

Un segon element que ha anat prenent més protagonisme a la TREC de forma més recent es, la rellevància de l'adopció general d'una filosofia de vida conformada per la presa de consciència de la diferenciació entre les cognicions irracionals i les racionals. Els tres principis centrals en què es fonamenta aquest tipus de filosofia de vida es corresponen amb el següent.

1. L’autoacceptació incondicional

A partir d'aquesta, roman en el propi individu una actitud de respecte cap a si mateix, independentment de si la valoració dels aspectes que defineixen la conducta de la persona són categoritzades com a bones o dolentes.

2. L’acceptació incondicional de l’altre

Les valoracions positives o negatives que una persona efectua sobre els altres, es troben condicionades per les pròpies creences, les pròpies emocions o les pròpies accions i es fonamenten sobre la base dels principis, valors i aspectes morals presents socialment. Tot i aquesta influència, s'accepta el ser global de l'altre amb compassió i respecte.

3. L’acceptació incondicional de la vida

En funció de les metes o objectius personals o socials es pot fer una valoració de les circumstàncies vitals, encara que aquestes circumstàncies en si mateixes no es jutgen, sinó que s'assumeixen i s'accepten activament.

Els fonaments de la TREC actual

La base teòrica que sustenta la TREC i que permet l'adopció d'un funcionament cognitiu general més adaptatiu i racional, així com de la filosofia de vida esmentada anteriorment, deriva de les idees centrals següents.

1. La confluència entre la càrrega genètica i biològica

És un element amb què l'ésser humà compta en origen i el conjunt d'experiències contextuals (ambient físic, relacions interpersonals i valors socials imperants) és la causant del sistema de pensaments i creences de cada individu.

Els aprenentatges derivats de la influència familiar, acadèmica o professional, així com de les relacions interpersonals, configuren una perspectiva particular per llegir i interpretar-se a si mateix, als altres i al món de manera global. Diguem que, és la lent a través de la qual la persona valora tot allò que l'envolta. Per això, encara que de vegades aquestes creences o perspectives no siguin funcionals, tendeixen a aparèixer i a mantenir-se de forma inconscient, ja que són els preceptes a què la persona està habituada a generar de manera automàtica.

Quan un pensament aconsegueix traspassar de l'àrea dels automatismes a la part conscient, és quan se'n possibilita l'anàlisi i el qüestionament. L'objectiu de la TREC en aquest sentit esdevé, per tant, fer conscient, en primer lloc, el tipus de pensaments que es posen en marxa davant de determinades situacions personals i a quina naturalesa corresponen, si son funcionals o no.

2. La metodologia que s’utilitza en la TREC

Aquesta és fonamentalment científica. Això implica un entrenament substancial en una sèrie de tècniques que afavoriran l'adopció d'un funcionament cognitiu general basat en la lògica, el realisme i la racionalitat.

Així, assumint que de vegades les situacions personals seran més o menys agradables, s'accepten activament com a tals, però sempre es valoraran a partir de conclusions basades en fets i no en suposicions subjectives. És a dir, la interpretació que l'individu aprendrà a fer amb la TREC es basarà en hipòtesis de pensament derivades de plantejaments lògics, probables i consistents. Per contra, es rebutjaran aquelles opcions poc probables, contradictòries o fàcilment falsejables.

Aquesta metodologia pretén substituir els raonaments rígids i dogmàtics, com passa amb les creences lligades al mereixement o no mereixement que s'atorguen a les circumstàncies vitals que experimenten els altres o un mateix en funció de les seves bones o males accions; el mètode científic no té res a veure amb aquest tipus de justícia divina que de vegades es pretén aplicar per avaluar certs esdeveniments vitals. Aquesta capacitat per modificar i adequar els pensaments propis en funció de les evidències i no de les subjectivitats obeeix a un estil de pensament flexible, adaptable, modificable, etc., el qual es comprova amb experiments conductuals on la persona s'exposa a les creences irracionals a fi de contrastar-les científicament.

3. Diferències conceptuals

Relacionat amb el punt anterior, la TREC pretén que la persona aprengui a destriar la diferència entre una preferència (relacionada amb plantejaments racionals) i una exigència (vinculada a postulats disfuncionals).

En el primer cas, la preferència indica un desig, que comporta l'acceptació de la possibilitat que aquest no s'arribi a materialitzar.

En el segon fenomen, l'exigència implica obligació, necessitat, rigidesa, etc. i no contempla l'ocurrència d'altres opcions alternatives. Aquestes últimes són les que més usualment s'associen a l'aparició del malestar emocional personal i solen estar formulades mitjançant les conegudes distorsions cognitives “hauria de...” o “deuria de...”.

4. El focus al present

Finalment, la TREC emfatitza les seves tècniques a identificar els patrons cognitius disfuncionals del present, per la qual cosa dóna una rellevància escassa a atorgar una causalitat traumàtica a esdeveniments ocorreguts a la infància. La clau rau, amb una elevada probabilitat, en la connotació catastròfica que la persona va generar al seu moment per elaborar els seus propis pensaments, no tant a la situació en si mateixa.

Evidentment, s'assumeix que hi ha certs esdeveniments com episodis de maltractament, abús, dèficits marcats en l'elaboració d'enllaços significatius que poden constituir de manera objectiva situacions traumàtiques. No obstant això, en moltes altres ocasions no tan extremes, la interpretació cognitiva realitzada sobre això esdevé un dels factors causants del sistema de creences disfuncionals que la persona pot presentar actualment.

Com a conclusió

Com s'ha pogut comprovar, el tipus d'intervenció exposada presenta un desenvolupament teòric de base amb prou rigor i fonament per assolir uns índexs d'eficàcia molt significatius. La manera com un individu valora la seva realitat esdevé un dels aspectes fonamentals que condicionen la presència d'un estat emocional adaptatiu i satisfactori.

Així, els aprenentatges bàsics que la TREC permet a l'individu s'orienten principalment a generar en la persona una autoimatge de competència positiva en la gestió dels seus propis pensaments i en la capacitat que aquests han de ser modificats (recolzats o refutats) en funció de les evidències objectives trobades. Aquesta nova metodologia en el raonament afavoreix, en definitiva, un estil cognitiu realista, racional i, per tant, més equilibrat.

Elisabet Rodríguez Camón 31 gener, 2019 Revista Psicología y Mente

TREC: qué es y en qué se basa este tipo de terapia (psicologiaymente.com)

Els fonaments de la TREC actual

La base teòrica que sustenta la TREC i que permet l'adopció d'un funcionament cognitiu general més adaptatiu i racional, així com de la filosofia de vida esmentada anteriorment, deriva de les idees centrals següents.

1. La confluència entre la càrrega genètica i biològica

És un element amb què l'ésser humà compta en origen i el conjunt d'experiències contextuals (ambient físic, relacions interpersonals i valors socials imperants) és la causant del sistema de pensaments i creences de cada individu.

Els aprenentatges derivats de la influència familiar, acadèmica o professional, així com de les relacions interpersonals, configuren una perspectiva particular per llegir i interpretar-se a si mateix, als altres i al món de manera global. Diguem que, és la lent a través de la qual la persona valora tot allò que l'envolta. Per això, encara que de vegades aquestes creences o perspectives no siguin funcionals, tendeixen a aparèixer i a mantenir-se de forma inconscient, ja que són els preceptes a què la persona està habituada a generar de manera automàtica.

Quan un pensament aconsegueix traspassar de l'àrea dels automatismes a la part conscient, és quan se'n possibilita l'anàlisi i el qüestionament. L'objectiu de la TREC en aquest sentit esdevé, per tant, fer conscient, en primer lloc, el tipus de pensaments que es posen en marxa davant de determinades situacions personals i a quina naturalesa corresponen, si son funcionals o no.

La metodologia que s'utilitza en la TREC

Aquesta és fonamentalment científica. Això implica un entrenament substancial en una sèrie de tècniques que afavoriran l'adopció d'un funcionament cognitiu general basat en la lògica, el realisme i la racionalitat.

Així, assumint que de vegades les situacions personals seran més o menys agradables, s'accepten activament com a tals, però sempre es valoraran a partir de conclusions basades en fets i no en suposicions subjectives. És a dir, la interpretació que l'individu aprendrà a fer amb la TREC es basarà en hipòtesis de pensament derivades de plantejaments lògics, probables i consistents. Per contra, es rebutjaran aquelles opcions poc probables, contradictòries o fàcilment falsejables.

Aquesta metodologia pretén substituir els raonaments rígids i dogmàtics, com passa amb les creences lligades al mereixement o no mereixement que s'atorguen a les circumstàncies vitals que experimenten els altres o un mateix en funció de les seves bones o males accions; el mètode científic no té res a veure amb aquest tipus de justícia divina que de vegades es pretén aplicar per avaluar certs esdeveniments vitals. Aquesta capacitat per modificar i adequar els pensaments propis en funció de les evidències i no de les subjectivitats obeeix a un estil de pensament flexible, adaptable, modificable, etc., el qual es comprova amb experiments conductuals on la persona s'exposa a les creences irracionals a fi de contrastar-les científicament.

Diferències conceptuals

Relacionat amb el punt anterior, la TREC pretén que la persona aprengui a destriar la diferència entre una preferència (relacionada amb plantejaments racionals) i una exigència (vinculada a postulats disfuncionals).

En el primer cas, la preferència indica un desig, que comporta l'acceptació de la possibilitat que aquest no s'arribi a materialitzar.

En el segon fenomen, l'exigència implica obligació, necessitat, rigidesa, etc. i no contempla l'ocurrència d'altres opcions alternatives. Aquestes últimes són les que més usualment s'associen a l'aparició del malestar emocional personal i solen estar formulades mitjançant les conegudes distorsions cognitives “hauria de...” o “deuria de...”.